sábado, 26 de junio de 2010

Prins ricuarts di vite - (seconde e ultime part)


Mi ricuardi unevore i cjamps e lis distintis varietâts di flôrs silvestris (boschivis) par dutis lis bandis.
....
Il pampurcin (ciclamin) e ancje la stele alpine…e cuant che si faseve un bagn tal Istât cui miei fradis tal Tiliment che al travierse Vençon e che al è dongje la nestre cjase. Come ancje cuant che si lave a messe la domenie tal Domo e zirà par viodi lis mumiis.
....

Ancje de ultime zornade di scuele (prin an elementâr) che e je stade emotive e malinconiche, lu presentivi che mai plui o sarès tornade tal gno paîs.
Dutis lis compagnis mi an congjedade, cumiatade cuntune bussade , cuant che la mestre e a dit che Luciana a partive une vore lontan….in Americhe.
....

E dopo l’albe dal ultin matin tal gno cjar pais, il congjê ai nonos, ae cjase, ai barbis e a lis agnis, cusins e piçui amiis.
....
O vevi une malinconie infinite cence savê parcè….o vevi dome sîs agns…..e lis cjampanis a sunavin, come disintmi…mandi.
....
Chest al è il finâl de conte scrite de siore Luciana Bellina,

che e je ancje la autore de piture "Vençon" che si viot adalt.



2 comentarios:

  1. D'in chê vôlte, Vençon al é stât butât jù dal taremot e ducj i ricuarts a son sparîts cun lui. Ma cumó al é dut gnûf...Mancul lis mimmiis che a son simpri chês:-)

    ResponderEliminar
  2. Ce che a son colàs a son i mûrs.
    Te memorie i ricuarts a son restâts in pins inalterâts,
    dome un taramot mentâl al po fâju plombâ par tiere.
    Ti saludi.

    ResponderEliminar